Patrimoni cultural material i immaterial: documents i festes de Castalla

Bones!

La setmana passada es va iniciar l’anàlisi de part de l’arxiu municipal de Castalla situat en la casa de la família Rico, així com dels fons documentals d’aquesta família de propietat municipal. Ambdós conjunts documentals són de vital importància encara que, malauradament, són uns béns culturals pràcticament desconeguts per a tots nosaltres. L’arxiu municipal és un arxiu prou complet que abasta des del segle XIV fins a l’actualitat. Fa dos anys es van digitalitzar els seus fons des de 1336 fins a l’any 1800. El fons de la família Rico està format per un important arxiu i biblioteca personal, des del segle XV fins el segle XX, que ha enriquit, encara més, la ja important documentació conservada Castalla.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és conèixer l’estat de conservació dels documents i de l’espai on es troben emmagatzemats, com a pas previ per a elaborar un programa de conservació que ajude a preservar-los en bon estat. Les actuacions que s’han dut/es duran a terme, entre altres han sigut/seran:

• Instal·lació d’un termohigròmetre o controlador de temperatura i humitat (làm. 1). Tots els dies de l’any –menys festius i caps de setmana-, a la mateixa hora, 12 del migdia, es mesuraran els nivells de temperatura i humitat.
• Revisió trimestral dels documents per a vore que no presenten microorganismes que els danyen.
• Revisió setmanal de l’estança on es troben custodiats els documents per a comprovar que no presentat humitats, filtracions d’aigua o altres elements perillosos.

Làmina 1. Termohigròmetre instal·lat en l'arxiu municipal.

D’aquesta manera, en cas de produir-se alteracions que posen en perill els documents podrà actuar-se abans de què siga massa tard.

D’altra banda, el dissabte passat, 2 d’abril, es va celebrar la festivitat de sant Francesc de Paula (o Sant Francesc, com és coneix popularment). La festa és una de les mostres més interessants del nostre patrimoni cultural, que combina elements religiosos –processó en honor del sant- i lúdics –tir de petards i coets i sopar de germanor al voltant de les fogueres (làms. 2-4). Sens dubte aquest és un dels moments més destacats d’aquesta festa, amb altres com la recerca i el transport de llenya fins a la foguera, l’apilament de d’aliments, o el compartir diversió, menjar i beguda amb gent amb la qual no sols ajuntar-te sovint.

Làmina 2. Foguera del nº 40 del carrer Juan XXIII (2005).

Làmina 3. Fogueres del carrer Juan XXIII (2005).

Làmina 4. Fogueres del carrer Juan XXIII (2005).

Ara bé, no està de més reflexionar sobre els orígens d’aquesta festivitat. Mai s’ha investigat sobre ella, així que la informació disponible –almenys de caràcter científic i publicada- és pràcticament nul·la. I, per descomptat, encara que s’ho mereix, no té cap de tipus de protecció patrimonial –per exemple, Bé de Rellevància Local immaterial. Aleshores, és necessari revertir aquesta situació, per a que el nostre patrimoni cultural immaterial deixe de ser un gran desconegut.

Com he comentat abans, aquesta es celebra en honor a sant Francesc de Paula. Però, des de quan? Ara per ara es desconeix la data exacta, però el que sí que està ben documentada és l’arriba de l’Orde dels Mínims a Castalla (làm. 5). Aquesta es va produir a l’any 1586, així que amb la seua arribada portarien la festa dedicada al seu patró. La primera referència a la seua celebració data de l’any 1770, quan formava part del calendari festiu de Castalla, junt amb altres festes que hui ja no es celebren: sant Sebastià (20 de gener), sant Abdó i sant Senent (30 de juliol), santa Bàrbera (4 de desembre), entre altres.

Làmina 5. Emblema de l'Orde dels Mínims (antiga portada del claustre del convent de Sant Francesc, 2010).

Ara bé, però com era eixa festa? Havia o no havia fogueres? És celebrava no es celebrava una processó? Són preguntes que ara mateixa no tenen resposta. Però, en 1707, amb motiu d’una epidèmia de tifus les autoritats de Castalla van fumigar la població cremant grans quantitats de romer, sàlvia, timó i altres herbes en carrers i places. Qui sap si ací es troba l’origen actual de les nostres fogueres?