Primera part del seminari acabada!

30 November, 2011

Després de tres intensos dies de treballs pot dir-se que la primera part del seminari Una frontera medieval: Castalla i el sud del regne de València (segles XIII-XV). Commemoració del 700 i 725 aniversari de la concessió de mercat i carta de poblament a Castalla –organitzat per la Regidoria i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Castalla i la Universitat d’Alacant–; ha sigut un èxit. Un èxit de participants –98 persones inscrites–, d’assistents, i d’avanç espectacular per al coneixement de la nostra història i del nostre patrimoni cultural.

Abans  d’entrar en detalls vull donar les gràcies tant al públic com als ponents –que van acceptar col·laborar de bon grau en aquest projecte–, la seua participació i assistència (làm. 01).

Làmina 01. Participants en el saló d'actes de la Casa de Cultura de Castalla.

Aquest agraïment també vull fer-lo extensiu a Juan Piqueras i Toni García, conserges de la Casa de Cultura, per la seua implicació per a que tot estiguera a punt; i a la col·laboradora Carmen Pérez, encarregada de “twittejar” el seminari en directe. No puc acabar aquest apartat sense reconèixer l’ajuda i col·laboració de Juanjo Mataix, becari en el Museu Arqueològic Provincial d’Alacant-MARQ i coordinador del seminari; així com de Juan Leonardo Soler, professor en la Universitat d’Alacant i codirector del mateix, per la faena feta, que s’ha traduït en l’èxit del seminari. I com no, a l’Ajuntament de Castalla per haver apostat decididament per aquest projecte que, malauradament, encara té la condició d’excepcional en el nostre poble.

Moltes coses podrien dir-se d’aquest esdeveniment. Des d’un punt de vist personal ha suposat el retrobament amb amics, companys i mestres, amb els que hi ha una relació de moltíssims anys (làm. 02); mentre que des del punt de vista tècnic:

  • És un primer pas de col·laboració amb un dels centres científics i culturals de referència a la província: la Universitat d’Alacant.
  • Ha permet aprofundir i reflexionar sobre la història el patrimoni cultural medieval de Castalla, però també de la resta de municipis de la comarca, amb treballs inèdits.
  • És una aposta per la gestió –investigació, conservació, restauració i difusió– del patrimoni cultural local.
  • Ha possibilitat gaudir del magisteri d’especialistes de primera divisió, com el gran historiador valencià Antoni Furió Diego.

Làmina 02. José Antonio Moreno (d), professor de l'IES Enric Valor.

D’altra banda, el seminari va començar amb la presentació institucional, a càrrec de Juan Antonio Mira i Juan Leonardo Soler, codirectors del seminari, José Vicente Cabezuelo, Vicerector d’Alumnat de la Universitat d’Alacant, i Maria Teresa Gimeno, Alcaldessa-Presidenta del MI Ajuntament de Castalla (làm. 03).

Làmina 03. Presentació institucional. José Vicente Cabezuelo Pliego (e), Vicerector d'Alumant de la Univeristat d'Alacant; Juan Leonardo Soler Milla, codirector del seminari; Juan Antonio Mira Rico, codirector del seminari; i María Teresa Gimeno Piña, Alcaldessa-Presidenta del MI Ajuntament de Castalla.

Després d’aquesta, el professor Josep Torró va començar la sèrie de ponències (làm. 04). Aquest investigador i docent ens va parlar dels primers pobladors d’aquestes terres, les funcions que van desenvolupar –molts van ser alcaids del castell, però també justícies o notaris–; i la seua procedència. Alguns  provenien de Catalunya, mentre que altres eren aragonesos. Això es sap pels cognoms, però també perquè molta de la documentació d’aquests moments es troba escrita en un aragonès prou castellanitzat. Cosa que no ha d’estranyar-no, perquè Castalla va ser pressa, en l’any 1244, als musulmans per un grup d’aragonesos que participava en el setge de Biar.

Làmina 04. Josep Torró (e) i Antoni Furió.

A continuació, Juan Leonardo Soler, làm. 05, va desgranar la importància de la concessió del dret a celebrar mercat setmanal el dissabtes –pràctica que encara es manté–, en un territori de frontera on la vida era molt dura, i on no va ser gens fàcil que el mercat quallara.  També va parlar sobre el nombre de famílies que habitaven a Castalla en el primer terç del segle XIV, 30, i els seus cognoms: Pellicer, Dalmau, Pascual, Peris, etc.  A més, va confirmar la presència de mudèjars –musulmans que vivien en territoris cristians– en les nostres terres en aquests moments, quan fins ara es pensava que havien desaparegut de la comarca uns seixanta anys abans.

Làmina 05. Juan Leonardo Soler (e) i Antoni Furió.

La foia va ser, durant bona part de l’edat mitjana, terra de frontera amb la corona de Castella. Aquest fet, juntament amb altres, la va convertir en una terra dura per als nous pobladors que venien a viure ací amb molts perills produïts per les incursions castellanes o nassarites, o la presència d’un elevat nombre de habitants musulmans. De tot açò, i més, va parlar José Ramón Hinojosa (làm. 06), en un excel·lent relat.

Làmina 06. José Ramon Hinojosa (e) i Antoni Furió.

Una de les fites patrimonials més destacades de la Foia de Castalla és el Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla (CPCC). I dins d’aquest, destaquen tant el castell com la vila medieval. José Vicente Cabezuelo va realitzar una aproximació a les mateixes des de la perspectiva documental, amb informació en molts casos inèdita (làm. 07).

Làmina 07. José Vicente Cabezuelo (e) i Juan Leonardo Soler.

Destaca, per exemple, el relat de la pressa de possessió de la vila de Castalla, en 1464, per part de Castellana Lladró, esposa de Baltasar Lladró, senyor de Castalla –del que vam saber un poc més, de la seua família i dels litigis ens els que es va vore immers, gràcies al treball realitzat per Santiago Ponsoda i Juan Leonardo Soler (làm. 08).

Làmina 08. Santiago Ponsoda (e) i Juan Leonardo Soler.

En l’esmentada pressa de possessió es menciona l’existència d’edificis fins ara desconeguts com la presó i la casa senyorial dels Vilanova, independent del castell; així com el nom d’una de les torres del castell: la torre celoquia. Relacionat també amb el castell i la vila, Juan Antonio Mira van presentar els últims resultats de les investigacions realitzades en aquest dos béns: quins animals –cas del conill, la cabra, l’ovella i el porc, entre altres– consumien i/o utilitzaven les persones que habitaren el castell entre els segles XI i XV; quines fustes aprofitaren com a material constructiu, per exemple l’olivera o el pi blanc-pinyoner–; així com la localització d’una nova cripta en l’Ermita de la Sang i de restes constructives que pertanyien a la vila, i en la actualitat no visibles (làm. 09).

Làmina 09. Juan Antonio Mira Rico (e) i Juan Leonardo Soler Milla.

Una vila medieval que comença a conèixer-se ara i que, a més de les restes materials, també va ser l’origen d’importants de béns culturals immaterials com les festes de moros i cristians, segons va relatar Miguel Ángel González (làm. 10).

Làmina 10. Miguel Ángel González (e), Juan Leonardo Soler i Santiago Ponsoda.

I quina millor manera per acabar aquesta primera part del seminari d’història medieval sobre Castalla que amb una visita al CPCC (làm. 11-13), en la que tots van contemplar el portal de la vila, la plaça i l’antiga església de Sta. Maria –ara Ermita de la Sang–i les muralles de la vila; pujaren per on fera Andrés Bernat per a prendre possessió del castell en nom de Castellana de Lladró; i recórrer la fortificació dels Vilanova. Des del Palau, fins a la Torre Grossa, creuant el Pati d’Armes.

Làmina 11. Visita al Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.

Làmina 12. Visita al Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.

Làmina 13. Visita al Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.

Aquest post ha sigut més llarg de l’habitual, però l’ocasió valia la pena. I recordeu, el pròxim divendres 27 de gener, el professor Enric Guinot ens parlarà de què és la carta pobla de Castalla i què va suposar la seua concessió per al municipi. La segona part del seminari s’apropa i vos esperem!

Juanan

Sobre l'autor ()

Comentari (6)

Trackback URL | RSS dels comentaris

  1. Francesc Verdú i Pérez says:

    Molt interessant i enriquidor! Enhorabona als qui us ho heu currat.
    Ara a veure si veiem publicades les ponències que s’han presentat; seria la cirereta per al pastís.
    I d’ací una temporadeta, el II Seminari d’Història (per què no de La Foia?)
    Ànim!
    Paco V.

    • Servei Municipal de Patrimoni Cultural says:

      Bones Paco! Moltes gràcies pel teu comentari i pels teus ànims. M’alegre que vos haja agrada’t, s’ha presentat, en la major part dels casos, informació inèdita i ara cal publicar-la. Els ponents s’han compromès a tindre els treballs acabats en un plaç raonable de temps, així que no sé si més prompte o més tard, però les resultat eixiran publicats.

      Prenc nota del seminari de la Foia de Castalla, jejejeje. I fins prompte!

      Juanan

  2. Caifás says:

    Una llàstima no haver pogut assistir, intentarem estar a la cita de gener.
    Salut.

  3. Servei Municipal de Patrimoni Cultural says:

    Caifás, sempre és un plaer contar en aquest bloc amb personatges històrics de la teua categoria. Espere que la nova responsabilitat que tens per davant et deixe un poquet de temps lliure i pugues assistir en gener.

    Fins prompte!

  4. Carles says:

    Enhorabona Junan, el seminari va ser molt interessant i profitós; per si de cas no es publiquen les actes vaig prendre n un fum d’apunts que els tinc ací per rellegir-los de tant en tant i conéixer més la nostra història: què fort, a castalla només hi havia 30 famíies, però a Ibi ni 15!

  5. Servei Municipal de Patrimoni Cultural says:

    Moltes gràcies Carles. No et preocupes que les actes es publicaran!! Si eixes famílies pugueren vore com han crescut Castalla i Ibi, “fliparien”, jajaja. Un abraçada

Patrimonio Cultural de Castalla
Dades de contacte 96 656 08 10 info@castalla.org
Xarxes socials