Espai Obert

20 December, 2011

Un bon amic, amb qui he participat activament en la vida cultural de Castalla, em va suggerir fa temps que el bloc hauria d’anar més enllà de les notícies. “Per això ja estan els mitjans de comunicació”, van ser més o menys les seues paraules. No recorde com va continuar la conversa, però sí que eixe suggeriment va quedar gravat en el meu “disc dur”.

Considere que el bloc no pot renunciar a ser un canal de comunicació, en sí mateix, per a conèixer la gestió del nostre patrimoni cultural. Una tasca en la que, sens dubte, la col·laboració dels mitjans de comunicació és fonamental. Perquè sense ells seria impossible difondre de manera tan àmplia el treball que es fa. Però, d’altra banda, també és veritat que el bloc, com va apuntar el meu amic, pot servir per a més coses que comunicar notícies. En aquest sentit, a les categories existents, s’ha afegit dos noves seccions. La primera d’elles, Més enllà d’aquest bloc, es centra en les publicacions recents sobre la història, la cultura i el patrimoni locals. La segona, Espai obert, naix hui com  un punt d’encontre dedicat a la reflexió, la difusió d’experiències, el debat o l’opinió; en el que podran participar totes les persones interessades en l’apassionant món de la cultura, la història i el patrimoni (sols heu d’escriure a patrimoniocultural@castalla.org).

Desconec si aquesta secció serà com el meu bon amic la imaginava però, en tot cas, és un important past que àmplia i diversifica els continguts del bloc; al temps que afavoreix la comunicació directa entre la societat i part dels qui gestionem el patrimoni cultural local.

Ací teniu la primera aportació, que espere siga del vostre interès. Però abans de llegir-la, des del Servei Municipal de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Castalla, vos dessitjem bones festes a totes i tots!

***

PARADOXAL.  Si haguérem de qualificar el tractament durant molts anys del Patrimoni Cultural de Castalla probablement la paraula que millor li encaixaria seria eixa: paradoxal. Sorprenia el buit, aparentment insalvable, entre estima popular i protecció real.

Si haguérem de recollir en poques frases la situació durant moltes dècades del patrimoni cultural de Castalla, des del meu punt de vista,  les podríem englobar en unes poques idees bàsiques.

Per un costat tindríem, com hem comentat abans, un gran fervor popular per determinats símbols patrimonials (el castell, les festes, l’església). Per altra banda, i en contraposició, seria destacable l’escàs coneixement que els castelluts teníem de la importància de la protecció del nostre patrimoni des d’un punt de vista científic i tècnic. Un reflex del desconeixement popular era el seu efecte sobre els nostres representants polítics. Si el poble no li donava importància a determinades situacions patrimonials, era difícil que la protecció legal per part del nostre ajuntament, fora massa destacable. En la major part de les ocasions, el menyspreu municipal estava provocat simplement pel desconeixement de la seua importància i l’absència de tècnics especialistes en la matèria (a més de l’escassa pressió popular).

Afortunadament, en els últims anys i amb l’aparició del Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla la visió del concepte de  patrimoni cultural està començant a canviar. El camí no és senzill però és l’adequat. S’ha començat  a construir una visió conjunta entre la importància del coneixement del patrimoni des d’un punt de vista científic (amb el que suposa de protecció) i la difusió d’aquest coneixement i protecció entre els ciutadans.

L’impacte social, econòmic, polític o cultural d’aquest canvi (en el tractament del Patrimoni Cultural de Castalla) sempre s’espera que siga un impacte a llarg termini. Però no és del tot cert,  ja que, a curt termini, alguns dels seus efectes són ja més que apreciables. El primer que ha canviat és l’interès pel nivell de protecció de possibles restes, el que assegura, des de ja mateix, els possibles estudis presents i futurs del nostre patrimoni. L’altre punt on els seus efectes són ja palpables és en l’àmbit educatiu. Aproximar el patrimoni a la gent (joves, majors, tècnics) és la millor manera per a que el poble el valore, el defense i, fins i tot, siga conscient de les seues possibilitats econòmiques o socials. Nosaltres som els primers que devem entendre la importància que té conèixer en profunditat les restes d’una ossera a l’ermita, protegir uns murs al puig del castell, mantenir al seu lloc original unes lloses de pedra al carrer major o l’estudi i protecció d’una necròpolis a Almarra. Si nosaltres mateixa som els primers que li llevem importància al nostre patrimoni, el que passarà  és que realment acabarà per perdre la seua rellevància. És a dir, si pensem que no té importància, simplement per desconeixement o perquè ningú ens l’ha explicada mai, acabarà per no tenir-ne.

Si tots els habitants de Castalla, s’entossudiren a afirmar que el nostre castell no són més que quatre pedres, i que ha de caure perquè esta vell i no hi ha res a fer, al final això és el que acabaria passant i el castell no seria res més que això, unes pedres sobre altres. El que el converteix en un símbol, en una de les parts importants del nostre patrimoni és la concepció que nosaltres tenim d’ell. Amb eixa mateixa estima, hem d’entendre tot el nostre patrimoni perquè, només així, unes pedres o unes peces de ceràmica ajudaran a construir la nostra història. I hem de saber que  la nostra concepció d’un objecte, una pintura, un jaciment o unes lloses, ve motivada per l’educació i la comprensió. El que ens han contat els nostres pares, el que hem llegit, el que hem aprés a les escoles o als congressos, el que ens han mostrat amb interès, amb energia, amb estima, és allò que podem defendre amb interès, amb il·lusió, amb estima. Per això és tan important la vessant educativa i per això són tan necessaris els primers passos ja donats. Que només són els primers però que sempre són els més importants.

Si nosaltres no sabem defensar el nostre patrimoni , mostrar-lo o vendre’l, serem nosaltres els responsables (no el temps o el “progrés”) d’un absurd camí cap a la desaparició d’allò que ens fa únics i universals (encara que sone exagerat).

Toni Doménech Juan

Cap d’Estudis del Col·legi Maria Assumpta

Sobre l'autor ()

Comentari (2)

Trackback URL | RSS dels comentaris

  1. Caifás says:

    Més raó que un sant estimat. Sort amb aquesta nova iniciativa.

  2. Servei Municipal de Patrimoni Cultural says:

    Moltes gràcies Caifàs! I com ara és el que toca, bones festes!

Patrimonio Cultural de Castalla
Dades de contacte 96 656 08 10 info@castalla.org
Xarxes socials