La recuperació social de l’Església de Santa Maria / Ermita de la Sang de Castalla ofereix els primers resultats

30 July, 2013

L’any 2011, gràcies a una ajuda econòmica de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert –organisme que depèn de la Diputació d’Alacant–; es va poder continuar amb la recuperació social del temple mitjançant l’estudi del mateix. Del desenvolupament d’aquest treball (làm. 01), inserit en el Projecte de recuperació social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla; s’ha informat en diverses entrades del bloc (1 i 2).

 

Làmina 01. Portada del treball / Lámina 01. Portada del trabajo.

Làmina 01. Portada del treball / Lámina 01. Portada del trabajo.

El passat 1 de juliol es va dipositar la corresponent memòria a la seu del Institut Alacantí de Cultura. El següent pas és donar a conèixer el treball realitzat mitjançant una conferència i la publicació de l’estudi. Però, mentrestant, en aquesta entrada coneixereu algunes de les seues principals característiques i resultats:

  • Màrius Bevià i Garcia, arquitecte especialista en patrimoni cultural, ha elaborat la planimetria.
  • . Paz de Miguel Ibáñez, osteoarqueòloga col·laboradora honorífica de l’Àrea de Prehistòria a la Universitat d’Alacant; ha realitzat l’estudi osteoarqueològic de part dels difunts.
  •  Carmen Alfaro Giner, professora d’Història Antiga a la Universitat de València, s’ha encarregat de l’estudi dels teixits presents en alguns dels morts.
  • Manuel Pérez Mateu, llicenciat en belles arts i especialista en conservació i restauració del patrimoni cultural, ha col·laborat en la part referent a la restauració de les pintures murals i els sòcols ceràmics del cambril.
  • Diverses persones han facilitat informació, documents i dades fonamentals. És el cas de Vicent Raimon Baldaquí Escandell, professor de Ciències i Tècniques Historiogràfiques a la Universitat d’Alacant, de María Dolores Lledó Berbegal, arquitecte tècnic; de José Bernabé Ruiz, arxiver i bibliotecari de Xixona, de Bernardo Garrigós Sirvent, cronista oficial de Xixona; de Lorenzo Hernández Guardiola, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València; d’Agustí Ventura Conejero, cronista oficial de Xàtiva; de Consuelo Pellicer Sellés; de Domingo Palacios Cifuentes, mestre d’obres; de Francisco José Durá Juan, mestre picapedrer; de Francisco José Rico Marco, actual ermità de la Ermita de la Sang; de Juan Carlos Candela Leal, actual campaner de Castalla; i de Salvador Valls Gónzález, rector de Castalla. A totes i tots gràcies per la vostra ajuda desinteressada!
  • S’ha pogut determinar el context històric en el qual va sorgir l’Església de Santa Maria (denominació de l’actual Ermita de la Sang fins l’any 1571): es tracta d’una església començada a construir a finals del segle XIII, pot que sobre una antiga mesquita, però aquest fet no ha pogut comprovar-se; pels nous pobladors cristians arribats després de l’ocupació de Castalla per les tropes del rei Jaume I l’any 1244.
  • La realització d’una completa planimetria amb plantes, alçats i seccions, ha permès conèixer millor l’edifici i contar, des de ja, amb una ferramenta clau per a, per exemple, dur a terme treballs de conservació i/o restauració (làm. 02).
Làmina 02. Planta hipotètica de l’Església de Santa Maria en el segle XIV. Autor: M. Bevià i Garcia / Lámina 02. Planta hipotética de la Iglesia de Santa Maria en el siglo XV. Autor: M. Bevià i Garcia.

Làmina 02. Planta hipotètica de l’Església de Santa Maria en el segle XIV. Autor: M. Bevià i Garcia / Lámina 02. Planta hipotética de la Iglesia de Santa Maria en el siglo XV. Autor: M. Bevià i Garcia.

   

  • La recerca documental ha permès constatar que el temple sí va ser ampliat l’any 1436, així com localitzar documentació inèdita sobre la ermita per als anys 1897, 1900 i 1914. En aquest cas es tracta d’informació clau per a conèixer la situació del temple entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
  • S’han executat actuacions noves, a nivell d’investigació, en el context de la Foia de Castalla. En aquest sentit s’ha d’esmentar l’estudi osteoarqueològic dels difunts, l’anàlisi de teixit que envolta un dels cranis i la datació radiocarbònica d’un dels morts.
  •  Per primera vegada s’ha analitzat i seqüenciat amb detall el procés de restauració historicista realitzat a l’ermita en la 2ª ½ del segle XX. Una intervenció que va salvar al temple d’una mort anunciada. També s’han documentat altres actuacions realitzades a finals del mateix segle (1989 i 1991).
  • S’ha donat a conèixer el procés de restauració del cambril (1ª fase). Actuació modèlica que ha permès frenar, parcialment, el deteriorament que pateix eixe espai.
  • S’ha actualitzat i unificat el llistat de rectors, preveres, sagristans i vicaris que va tenir el temple.
  • A partir de l’anàlisi exhaustiu de la informació recopilada, i aplicant el mètode històric, s’ha elaborat la primera proposta evolutiva de la Ermita de la Sang, des de finals del segle XIII fins l’actualitat.
  • En cap moment s’ha pretès realitzar “el treball total sobre la ermita”. Aquest estudi és la investigació més exhaustiva que existeix, en aquests moments, sobre el temple. Però podrà ser corregit, matisat, i ampliat en el futur, perquè encara queden temes oberts que s’hauran d’abordar.

Seguirem informant-vos!

***

 

La recuperación social de la Iglesia de Santa Maria / Ermita de la Sang de Castalla ofrece los primeros resultados

 

El año 2001, gracias a una ayuda económica del Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert –organismo que depende de la Diputació d’Alacant–; se pudo continuar con la recuperación social del templo mediante el estudio del mismo. Del desarrollo de este trabajo (ver lám. 01), insertado en el Projecto de recuperación social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla; se ha informado en diversas entradas del blog (1 y 2).

El pasado 1 de julio se depositó la correspondiente memoria en la sede del Institut Alacantí de Cultura. El siguiente paso es dar a conocer el trabajo realizado mediante una conferencia y la publicación del estudio. Pero, mientras tanto, en esta entrada conoceréis algunas de sus principales características y resultados:

  • El trabajo, ejecutado entre los años 2011 y 2013, ha sido dirigido por Mauro S. Hernández Pérez, Catedrático de Prehistoria en la Universitat d’Alacant.
  • Juan Antonio Mira Rico, responsable técnico del Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla, se ha encargado de su realización. Este investigador ha coordinado un grupo de 5 investigadores y profesionales del patrimonio cultural, integrantes del equipo interdisciplinar que trabaja en la recuperación social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla; que ha ejecutado diversas partes del estudio:
    • Màrius Bevià i Garcia, arquitecto especialista en patrimonio cultural, ha elaborado la planimetría.
    • . Paz de Miguel Ibáñez, osteoarqueóloga colaboradora honorífica del Àrea de Prehistoria en la Universitat d’Alacant; ha realizado el estudio osteoarqueológico de parte de los difuntos.
    • Carmen Alfaro Giner, profesora de Historia Antigua de la Universitat de València, se ha encargado del estudio de los tejidos presentes en algunos de los muertos.
    • Manuel Pérez Mateu, licenciado en Bellas Artes i especialista en conservación y restauración del patrimonio cultural, ha colaborado en la parte referente a la restauración de las pinturas murales y los zócalos cerámicos del camarín.
  • Diversas personas han facilitado información, documentos y datos fundamentales. Es el caso de Vicent Raimon Baldaquí Escandell, profesor de Ciencias y Técnicas Historiográficas en la  Historiogràfiques Universitat d’Alacant, de María Dolores Lledó Berbegal, arquitecto técnico; de José Bernabé Ruiz, archivero y bibliotecario de Xixona, de Bernardo Garrigós Sirvent, cronista oficial de Xixona; de Lorenzo Hernández Guardiola, Académico correspondiente de la Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València; de Agustí Ventura Conejero, cronista oficial de Xàtiva; de Consuelo Pellicer Sellés; de Domingo Palacios Cifuentes, maestro de obras; de Francisco José Durá Juan, maestro cantero; de Francisco José Rico Marco, actual ermitaño de la Ermita de la Sang; de Juan Carlos Candela Leal, actual campanero de Castalla; y de Salvador Valls Gónzález, párroco de Castalla. A todas y todos, ¡gracias por vuestra ayuda desinteresada!
  • Se ha podido determinar el contexto histórico en el cual surgió la Iglesia de Santa Maria (denominación de la actual Ermita de la Sang hasta el año 1571): se trata de una iglesia comenzada a construir a finales del siglo XIII, puede que sobre una antigua mezquita, pero este hecho no ha podido comprobarse; por los nuevos pobladores cristianos llegados tras la ocupación de Castalla por las tropas del rey Jaume I en el año 1244.
  • La realización de una completa planimetría con plantas, alzados y secciones, ha permitido conocer mejor el edificio y contar, desde ya, con una herramienta clave para, por ejemplo, llevar a cabo trabajos de conservación y/o restauración (ver lám. 02).
  • La búsqueda documental ha permitido constatar que el templo sí que fue ampliado en el año 1436, así como localizar documentación inédita sobre la ermita para los años 1897, 1900 y 1914. En este caso se trata de información clave para conocer la situación del templo entre finales del siglo XIX y las primeras décadas del siglo XX.
  • Se han ejecutado actuaciones nuevas, a nivel de investigación, en el contexto de la Foia de Castalla. En este sentido cabe citar el estudio osteoarqueológico de los difuntos, el análisis de tejido que envuelve uno de los cráneos y la datación radiocarbónica de uno de los fallecidos.
  •  Por primera vez se ha analizado y secuenciado con detalle el proceso de restauración historicista realizado en la ermita durante la 2ª ½ del siglo XX. Una intervención que salvó al templo de una muerte anunciada. También se han documentado otras actuaciones realizadas a finales del mismo siglo (1989 y 1991).
  • Se ha dado a conocer el proceso de restauración del camarín (1ª fase). Actuación modélica que ha permitido frenar, parcialmente, el deterioro que padece dicho espacio.
  • Se ha actualizado y unificado el listado de párrocos, presbíteros, sacristanes y vicarios que tuvo el templo.
  • A partir del análisis exhaustivo de la información recopilada, y aplicando el método histórico, se ha elaborado la primera propuesta evolutiva de la Ermita de la Sang, desde finales del siglo XIII hasta la actualidad.
  • En ningún momento se ha pretendido realizar “el trabajo total sobre la ermita”. Este estudio es la investigación más exhaustiva que existe en estos momentos sobre el templo. Pero podrá ser corregido, matizado y ampliado en el futuro, porque todavía quedan temas abiertos que deberán abordarse.

¡Os seguiremos informando!

 

·

Sobre l'autor ()

Els comentaris estan tancats.

Patrimonio Cultural de Castalla
Dades de contacte 96 656 08 10 info@castalla.org
Xarxes socials