La restauració de l’església Episodi IV. Col·laboració amb el col·legi María Asunta

La restauració de la façana principal i la torre del campanar de l’església -amb resultats ja visibles com podeu comprovar si passeu per la zona- contempla una sèrie d’actuacions arqueològiques. Aquestes es centren, principalment, en el calc de tots els grafits i marques de picapedrer presents en les zones d’actuació.

Després de realitzar una minuciosa prospecció de la façana i la torre del campanar (a nivell intern i extern), ací van els primers resultats:

Façana principal

Marques de picapedrer

Sols s’han localitzat dos possibles marques de picapedrer, i dic possibles perquè l’estat de conservació obliga a ser cautelosos, en l’exterior de la façana. Tenen forma de creu grega (làm. 1) i creu llatina.

Làmina 1. Possible creu grega.

Torre del campanar

Cara exterior sud (principal)

Grafits

La troballa més interessant en aquest espai ha sigut la del rellotge solar (làm. 2), també dibuixat dins d’un carreus. A falta d’estudis més detallats, és possible que, pel tipus d’escriptura, es tracte d’un grafit elaborat entre els segles XVIII i XIX. Sobre les seues característiques pot assenyalar-se que marca les hores des de les sis de la matinada fins a les sis de la vesprada. També presenta l’orifici on anava col·locat el gnòmon o vareta de rellotge, que indicava l’hora mitjançant la projecció de la seua ombra. Per la seua ubicació, al final del segon cos de la torre (làm. 2), és probable que el rellotge estiguera pintat d’algun color, com el rellotge solar de la cocatredral de San Nicolau (Alacant). D’esta forma seria més visible. Encara que la restauració del rellotge no està contemplada en l’actual projecte d’intervenció, lògicament perquè no es tenia notícia de la seu existència, considere que, sinó ara, més endavant, s’haurà d’ executar la seua restauració. Que torne a funcionar és la millor manera de garantir la seua conservació, sense oblidar que d’aquesta manera l’església contaria amb un atractiu més.

Làmina 2. Vista del rellotge solar.

Làmina 3. Ubicació del rellotge solar.

Si comencem pel mur sud s’han localitzat  22 grafits, entre els quals predominen les inscripcions. La més antiga d’este grup és una data, 1703 (làm. 4). Altres són sobrenoms o malnoms de gent de Castalla que en un moment de la seua vida va visitar el campanar i va deixar testimoni de la mateixa (làm. 5). Altre tipus de motius apareguts són les representacions, com la d’un possible calvari en forma d’escala i una creu (làm. 6). Completen este grup els motius lineals i reticulats.

Làmina 4. 1703.

Làmina 5. Manin.

Làmina 7. Possible calvari.

En successius posts es parlarà de la resta de grafits, però ara és el moment de parlar d’una nova i interessant iniciativa relacionada amb la difusió del nostre patrimoni cultural en els centres escolars, en la que el Servei Municipal de Patrimoni Cultural participarà gràcies a la invitació del seu promotor, el professor Toni Doménech.

El departament d’Humanitats del col·legi Maria Asunta, en col·laboració amb el departament Lingüístic del mateix centre, impulsa una activitat anomenada Projecte de disseny del Museu Històric de Castalla. Com el seu nom indica les i els alumnes han de dissenyar el nostre museu històric a la casa de la família Rico. que, de forma resumida, constarà de tres parts:

• Xarrada per a conèixer quines qüestions s’han de tindre en compte a l’hora de dissenyar un museu.
• Visita a la seu del museu.
• Elaboració del projecte pels alumnes

En breu tindreu més informació sobre la mateixa. Bon inici de setmana!