Patrimoni cultural i “progrés”. Una parella possible (amb il•lusió, ganes, interès i voluntat)

En els últims any bona part de les obres realitzades per tot arreu han permet traure a la llum múltiples restes materials del nostre passat. Moltes d’elles han desaparegut una vegada documentades. Han sigut substituïdes per vies de comunicació, edificis i un llarg etcètera; o, simplement, han tornat a ser soterrades. En altres casos, a causa del seu interès, les troballes han sigut traslladades o s’han incorporen parcial o totalment en la fesomia de les noves construccions. Aquestes últimes fórmules permeten conservar i gaudir del nostre passat, encara que parcialment, en forma de punts, espais o jaciments museïtzats, que ens donen a conèixer la nostra història i enriqueixen i milloren els espais o construccions en els quals es situen.

Cada vegada són més el exemples que poden trobar-se en aquest camp, i Jorvik Viking Centre és un dels més destacats. Aquest jaciment arqueològic es troba a la ciutat de York (Anglaterra), davall del centre comercial de Coppergate. És tracta de l’antic assentament víking de Jorvik –denominació que aquests van donar a l’actual York. Descobert  i excavat entre 1976 i 1981, en lloc de ser destruït o soterrat va ser museïtzat. D’aquesta forma, els visitants tenen l’oportunitat de conèixer com eren les cases i els carrers de l’època; les persones –d’algunes s’han reconstruït les seus faccions a partir de les restes òssies trobades; quins treballs desenvolupaven, etc. També poden vore de prop com és el treball arqueològic, mitjançant la visita d’una part del jaciment en forma d’excavació i laboratori arqueològic, respectivament.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XtwCOvpH9hE]

Altres exemples interessants es troben a Grècia, en concret a la ciutat d’Atenes, on moltes infraestructures com el metro i  l’aeroport alberguen elements museïtzats (làms. 1-16). Sense arribar al nivell interpretatiu i didàctic de l’anterior, aquests elements patrimonials permeten conèixer, en principi –i dic en principi perquè ací juga un papel molt important el tractament que es realitze per a que les restes siguen comprensibles per tot el món i no sols pels especialistes; que hi havia abans de la construcció del metro o de l’aeroport.

Làmina 1. Estació de metro grega museïtzada. Vista general dels objectes recuperats.

Làmina 2. Estació de metro grega museïtzada. Secció de les estructures trobades.

Làmina 3. Estació de metro grega museïtzada. Selecció de materiales exposats.

Làmina 4. Estació de metro grega museïtzada 2. Vista de les estructures trobades.

Làmina 5. Estació de metro grega museïtzada 2. Panell explicatiu.

Làmina 6. Estació de metro grega museïtzada 2. Paviment de cristall que permet la circulació i visió de les restes museïtzades.

Làmina 7. Vista de les restes museïtzades al nou museu de l’Acròpolis.

Làmina 8. Detall de les restes del nou museu de l’Acròpolis museïtzades.

Làmina 9. Panell explicatiu de les restes del nou museu de l’Acròpolis museïtzades.

Làmina 10. Panell explicatiu 2 de les restes del nou museu de l’Acròpolis museïtzades.

Làmina 11. Jaciment grec museïtzat a l’aire lliure.

Làmina 12. Panell explicatiu del jaciment grec museïtzat a l’aire lliure.

Làmina 13. Vista del jaciment grec museïtzat a l’aire lliure.

Làmina 13. Vista del jaciment grec museïtzat a l’aire lliure.

Làmina 14. Vista del jaciment grec museïtzat a l’aire lliure.

Làmina 15. Vista de la sala museïtzada de l’aeroport d’Atenes.

Làmina 16. Vista de la sala museïtzada de l’aeroport d’Atenes.

Però no cal viatjar tan lluny per a trobar exemples d’aquesta política que conjuga la conservació del patrimoni cultural, encara que siga de forma parcial, amb la realització de nous espais  o infraestructures necessàries –o no– per al nostre desenvolupament. A la província d’Alacant hi ha exemples que mereixen ser destacats. És el cas de la Vila Joiosa amb dos interessants espais públics museïtzats. El primer es troba al parc de la Barbera, lloc on l’any 2004 es van situar dos monuments funeraris ibèrics, del s. I aC, procedents de la necròpolis de la Creueta. En altres casos, a més de les pròpies restes constructives, s’han utilitzat recursos museogràfics que permeten conèixer d’una manera més fàcil i senzilla la història del lloc al qual s’ubiquen (làm. 17).

Làmina 17. Monument funerari ibèric de la Creueta situat al nou emplaçament del parc de la Barbera (Vila Joiosa).

És el cas, per exemple, del parc del Castell. A aquest espai, solar de l’antic castell de la Vila Joiosa, es va instal·lar a l’any 2010 una maqueta tocable, amb textos en Braille, de la població al segle XVII (làms. 18 i 19). També hi ha panells que expliquen, de manera senzilla  i en vàries llengües, com era el castell medieval i el paper que va jugar; o descriuen el paisatge i els béns patrimonials que s’aprecien des del parc.

Làmina 18. Maqueta tocable de la Vila Joiosa situada a la plaça del Castell (Font: http://www.villajoyosa.com/noticias/ver_noticia.php?item=2487).

Làmina 19. Panells explicatius situats a la plaça del Castell de Vila Joiosa (Font: http://www.villajoyosa.com/noticias/ver_noticia.php?item=2487).

Aquest és un bon exemple de com pot conjugar-se passat, present i futur amb absoluta normalitat. Sense necessitat d’esgrimir excuses peregrines com el retràs i/o l’encariment de les obres que pot provocar una intervenció patrimonial i altres per l’estil. En especial quan els recursos econòmics es troben, però falten ganes, interès i voluntat per a integrar passat i present.

I què podem dir de Castalla? La única iniciativa semblant de la qual és té constància es va proposar pels anys 2003/2004. Amb motiu de la construcció de l’actual zona verda de las Parras, en ple centre històric, un grup de ciutadans compromesos amb el nostre patrimoni cultural va plantejar la possibilitat de què la plaça contemplarà la integració de l’antiga seu del consell municipal o antic ajuntament. Encara que en estat de runa, després de deixar d’utilitzar-se com casa, aquest edifici gòtic, possiblement construït entre els segles XIV i XV, conservava una imponent façana de carreus amb elements artístics d’interès com l’arc conopial d’una de les finestres (làms. 20 i 21). A més de la seua importància històrica i patrimonial, com seu del consell local, la seua façana de carreus era una de les poques documentades a edificis antics de Castalla. Les altres es troben a l’església parroquial, l’actual ajuntament i la casa de la família Rico (també entraria a aquest grup la de la desapareguda casa de la Creu).

Làmina 20. Vista de l’antiga seu del consell local de Castalla, situada als carrers Forn de Sant Roc i Parras, abans de ser enderrocada.

Làmina 21. Vista de l’antiga seu del consell local abans de ser enderrocada. En primer terme es pot vore l’arc conopial que formaria part d’una finestra i/o porta.

La idea proposada contemplava els següents passos:

• Desmuntatge controlat de la façana, en perill de caure, numerant les carreus i la seua posició.
• Muntatge de la façana, col·locant els carreus a la seua posició original.
• Delimitar la seua planta amb un paviment de color distint al de la resta de la zona verda.
• Realització d’un seguiment arqueològic per a comprovar si hi havia o no restes patrimonials d’interès en el subsòl del futur parc. En cas positiu, s’estudiaria la possibilitat d’integrar-les al futur parc.
• Col·locació d’un o varis panells interpretatius amb informació interessant del lloc.

D’aquesta manera la construcció del parc solucionava un problema de salubritat pública, al temps que la conservació d’un bé patrimonial important per a la nostra història, mitjançant la seua museïtzació, li donava plus de qualitat a la nova zona verda.

Res d’açò va passar i la construcció del parc va suposar la desaparició de les restes de l’antiga seu del consell local. Però aquesta no va ser definitiva ja que la senyalització del centre històric realitzada a l’any 2006, amb motiu de la creació d’una ruta cultural pel mateix, va incloure una panell dedicat a l’antic consell (làm. 22).

Làmina 22. Panell explicatiu col·locat l’any 2006 per a donar a conèixer l’antiga seu del consell local de Castalla.

No era el mateix que es va proposar, però almenys es va donar un pas important per a evitar la seua definitiva pèrdua. No obstant, a causa dels enderrocs que ha patit la zona, que l’han degradat considerablement i han afectat a la ubicació del panell, aquest no es troba ara mateix col·locat –coses del destí que a vegades és cruel.

La situació no és, certament, positiva si es compara amb la d’altres municipis com la Vila Joiosa, per exemple. Però ja que en aquests moments hi ha un gran interès per recuperar el nostre centre històric, és el moment d’incloure al nostre patrimoni cultural en eixe procés de recuperació. Com s’ha fet a altres llocs, i amb bon resultat, el patrimoni ha d’anar de la mà de la regeneració urbanística i social del nostre centre històric. La realització de seguiments arqueològics per a documentar les possibles restes que hi haja al subsòl, la integració de les troballes en espais públics com jardins i/o edificis o la recuperació de la ruta cultural pel centre històric –aprofitant les possibilitats que ofereixen els actuals telèfons mòbils o amb panells i maquetes; són algunes de les formes de convertir al patrimoni cultural i al progrés en una parella possible. I per això sols és necessari il·lusió, ganes, interès, voluntat i ser conscients de què el resultat sempre serà millor si es treballa amb totes els recursos disponibles que sols amb uns pocs. No creeu?

Juan Antonio Mira Rico

Tècnic del Servei Municipal de

Patrimoni Cultural de Castalla