La restauració geològica del turó del castell i l’excavació arqueològica, i consolidació, de l’aljub de la vila

29 July, 2010

Zones d'actuació.

Aljub de la vila.

Juliol s’acaba i al mateix temps arranca una de les actuacions patrimonials més esperades: la restauració geològica de les vessants sud i est del turó del castell. Projecte que forma part d’un model de gestió desenvolupat en els últims anys a la ciutat de Castalla, basat en la investigació, conservació, restauració i difusió del nostre patrimoni cultural.

Amb motiu de la visita a les obres de la Ilma. Sra. Paz Olmos, Directora General de Patrimoni Cultural Valencià, el dimecres 28 d’agost, es publica aquest post per a que conegueu les principals característiques del citat projecte -del qual també s’ha publicat un article en la Revista de Festes de Moros i Cristians. Així com del projecte arqueològic i de consolidació que també es duu a terme en l’aljub de la vila.

Anem allà! Les vessants del castell, en concret les vessants est i sud, presenten cinc zones rocoses amb àrees inestables i perilloses a causa de:

  • Factors geològics i característiques del material rocós (litologia, naturalesa, paràmetres de resistència, processos de degradació, meteorització, etc.)
  • Factors morfològics i estructurals per la influència de les fortes pendents i de les discontinuïtats que afecten als materials rocosos
  • Factors sísmics per la influència de terratrèmols[1]

D’altra banda no pot oblidar-se que, en cas de despreniment, les roques podrien afectar a la zona urbana situada als peus del turó. Davant aquesta situació, la restauració geològica és necessària per a evitar despreniments, però també per assegurar l’estabilitat i la morfologia característica del turó.

Per a corregir aquesta situació, es porten a terme les següents actuacions:

  • Sanejament de les zones afectades, amb la retirada de les roques i pedres soltes; i el picat i/o neteja de les crostes salines, que alteren la pedra amb les variacions de temperatura, mitjançant xorro d’aigua i aire.
  • Col·locació de perns i/o tirants d’ancoratge, de gran durabilitat com la fibra de vidre i el carboni, per a cosir les roques més superficials. Aquests van travats amb morter de calç hidràulica i morter de resina –compatibles amb les roques del turó. La seua orientació i distribució  segueix l’estratificació, diaclasat i morfologia del penya-segat. A més, per a evitar impactes visuals tant l’orifici de perforació com les parts visibles dels perns i/o tirants es cobreixen amb un morter del mateix color que la roca.
  • Col·locació d’ancoratges passius que asseguren la permanència de les roques fins la zona estable del turó rocós. Per assegurar la màxima durabilitat, s’utilitzaran –com en el cas anterior- fibres de vidre i de carbó amb resines de polietilè com a material d’injecció. I, també com en el cas anterior, tota la intervenció s’ocultarà amb una patina del mateix color que la roca.
  • Els blocs i roques que no s’han retirat durant el procés de sanejat es fixaran i cosiran –mínim tres cosits per bloc- mitjançant varetes de fibra amb morter de resina. El cosit dels blocs i les roques segueix el següent procés: identificació del bloc a cosir, perforació i neteja, injecció de les resines, col·locació de les varetes, ocultació, patinat i fixat.
  • Els nivells meteoritzats es consoliden i protegeixen amb sals de silicat. Aquest producte forma una pel·lícula que frena el procés de degradació.
  • Amb la intenció de reduir la progressiva deterioració de les roques del turó s’injecta morter en les clivelles existents. Així es redueix la deformació del turó, s’evita la penetració d’aigua i vent, i es limita l’aparició de noves clivelles. La injecció es realitza amb morters compatibles amb el turó com el morter de calç hidràulic. D’aquesta forma s’evita l’aparició de sulfats que acaben per atacar a la roca sana, en cas d’utilitzar altres morters com el cement. La injecció de les clivelles segueix les següents fases: neteja, col·locació de tubs de coure per a la injecció al llarg de tota la clivella, rejuntat i tapat dels buits, injecció amb morter de calç hidràulic, ocultació, patinat i fixat.
  • L’aigua que es filtra és una de les principals causes d’inestabilitat, perquè fragmenta la roca i afavoreix el creixement de vegetació que també la fragmenta. Per a evitar-lo s’ha creat una xarxa de drenatge, formada per varis nivells de drenes californians. Aquests s’allotjen en perforacions horitzontals equipats amb un PVC rasurat i folrat amb geotèxtil.
  • Per a evitar la filtració d’aigua, a més del drenatges, s’ha col·locat maçoneria en les zones d’acumulació de l’aigua –recobriments, per a facilitar la seua evacuació i evitar que penetre en el turó.

La direcció facultativa dels treballs corre a càrrec de l’arquitecte Màrius Bevià i Garcia, mentre que l’empresa DOPEMA S.L., s’encarrega de la seua execució. A més, al tractar-se d’una intervenció que es realitza en l’entorn d’un element patrimonial declarat bé d’interès cultural, cas del castell, amb la categoria de monument, també es realitza un seguiment arqueològic. Aquest corre a càrrec de l’arqueòleg i tècnic en patrimoni cultural de l’Ajuntament de Castalla, Juan Antonio Mira Rico, i de l’arqueòleg José Ramón Ortega Pérez.

En aquest context també es realitza l’excavació arqueològica i consolidació de l’aljub andalusí (segle XI), situat en el camí d’accés a la fortificació. D’aquesta manera s’aconseguirà un doble objectiu: la recuperació social del propi aljub i enriquir la visita del castell.

L’aljub presenta una problemàtica plasmada en la pèrdua de la volta i part de la cimentació de la base, i l’aparició de dos clivelles verticals que poden provocar l’ensulsiada dels murs.

Els treballs, també seran  pel mateix equip esmentat abans, són els següents:

  • Eliminació de la vegetació que rodeja i cobreix l’aljub.
  • Excavació arqueològica del seu interior.
  • Construcció d’un nou basament i cimentació que substituïsca al perdut amb maçoneria travada amb morter de calç. D’aquesta manera s’evitarà el desplaçament i l’obertura dels murs.
  • Tancament i cosit de les dos clivelles amb varetes de fibra de vidre travades amb morter de calç.
  • Canalització de les aigües pluvials, en les zones de pendent, per evitar que caiguen i s’acumulen en l’interior de l’aljub.
  • Construcció d’un desguàs per a evacuar les aigües pluvials que puguen haver en el seu interior.

Fins ací el primer episodi. De forma regular es publicarà informació continua dels treballs per que pugueu seguir-los.

Juanan


1 Les províncies d’Alacant i Múrcia són unes de les zones més actives, des del punt de vista sísmic, de la península. A aquest sector corresponen alguns dels terratrèmols més importants del país, com el del 21 de març de 1829, també conegut com el de Torrevella. Aquest terratrèmol tingué una intensitat X en l’escala MKS. A Castalla, situada prop de dos falles actives –Vinalopó i Cadis-Alacant- hi ha notícies sobre terratrèmols o moviments sísmics en el segle XVIII.

Sobre l'autor ()

Els comentaris estan tancats.

Agenda

Patrimonio Cultural de Castalla
Dades de contacte 96 656 08 10 info@castalla.org
Xarxes socials