Síntesi històrica de Castalla per a totes i tots

Bon dia!

Amb aquest post s’inaugura la nova secció del bloc del Servei Municipal de Patrimoni Cultural (SMPC): Coneixes la teua història?

I per què d’una secció d’aquestes característiques? La resposta és senzilla. Davant l’absència d’una història completa, actual i metodològicament rigorosa del nostre municipi, i la proliferació en webs i blocs amb “històries” que presenten errades que no paren de reproduir-se sistemàticament; el SMPC ha volgut fer front a aquesta situació amb l’elaboració d’una brevíssima història de Castalla, que permeta conèixer d’una manera senzilla, però rigorosa i sense errades, el nostre passat més llunyà i recent.

Aquesta història no pretén, ni vol, ser la síntesi històrica definitiva –se’n podrien fer moltes amb matisos o aspectes distints–, ni per descomptat la història completa –un poble amb més de cinc mil anys d’història necessita més de sis fulls per a plasmar-la. En canvi sí que aspira a ser un eina útil per a conèixer més i millor Castalla, així com alguns dels castelluts més universals. Per això, a més del text, incorpora fotografies, enllaços a altres pàgines, vídeos i una xicoteta bibliografia –amb enllaços als articles on-line– per a que els lectors puguen aprofundir en alguns dels temes tractats. Temes que són tractats de forma molt ràpida, però que amb la col·laboració d’altres historiadors poden ampliar-se progressivament (si esteu interessats a participar en aquest projecte, o voleu fer comentaris sobre el mateix, ja sabeu!

Amb la intenció de fer-la més accessible, la síntesi s’ha escrit en castellà i valencià. D’altra banda, pot utilitzar-se lliurement en blocs, pàgines web o treballs, sempre que citeu l’autor i la font de procedència (Autor: Juan Antonio Mira Rico. Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla. Procedència: Bloc Castalla, Cultura Història i Patrimoni. www.arepaccastalla.wordpress.com).

Bon Sant Vicent!

***

En unes terres situades en el pla, òptimes per al cultiu i les pastures i properes a recursos hidrològics, arranca la història de Castalla. Aquest fet va ocórrer durant l’III mil·lenni a. de C., en el període conegut com el calcolític, i el Mas dels Alfasos va ser el lloc escollit pels nostres avantpassats agricultors i ramaders per a assentar-se (làm. 1) (Esquembre 1997; Fairén i García, 2004). Un mil·lenni després, durant l’edat del bronze, el terme municipal apareix jalonat per assentaments, com l’Alt de Paella, el Cabeço dels Campellos, el Castell de Castalla i la Foia de la Perera, orientats al control i/o explotació del territori (làms. 2 i 3) (Cerdà, 1994).

Làmina 1. Jaciment arqueològic del Mas dels Alfasos.

Làmina 2. Jaciment arqueològic de l’Alt de Paella.

Làmina 3. Dent de falç (Castell de Castalla).

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=T3xqzwmdp-c]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=I2wygeEiyCQ]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=LXIQZEY2d-4&feature=relmfu]

Durant la cultura ibèrica, mil·lennis més tard, l’estratègica situació del turó del Castell de Castalla no va passar desapercebuda per als ibers contestans. La documentació arqueològica indica l’existència d’un assentament, entre els segles II-I aC., que  controlava el territori circumdant (Cerdà, 1983; Grau i Moratalla, 1999; Verdú, 2004, 2010). La seua ocupació va continuar després de l’arribada dels romans, durant els segles I aC.-V dC (làm. 4). Aquests també es trobaven en altres llocs del terme municipal, com Cabanyes (segles I-II d. de C.) (Cerdà, 1983).

Làmina 4. Anvers d’un nummus de Constantí I (Castell de Castalla).

[vimeo http://vimeo.com/4743114]

[vimeo http://vimeo.com/4743236]

L’edat mitjana marca l’inici del que possiblement siga el període històric més destacat de la població. En el segle XI els musulmans van alçar la primera fortificació –ḥiṣn–, en el turó del castell, que es va convertir en el cap administratiu de la comarca, que al seu torn depenia de la taifa de Dénia (làm. 5) (Ortega i Esquembre, 2010). D’ell depenien assentaments menors, com les alqueries de Almarra, Casa de l’Escrivà, Onil, o la Torreta de Cabanyes (làm. 6). En 1244, Castalla s’incorpora pacíficament a la Corona d’Aragó. Com part del regne aragonès es troba en la frontera amb el Regne de Castella, establerta en la Línia Biar-Busot, tal com estipulava el Tractat d’Almizra signat per ambdós regnes el mateix any. I, igual que en l’etapa andalusina, Castalla i el seu castell seran l’epicentre de la comarca. En 1287, al rei Alfons III atorga carta de poblament a Castalla, el que va suposar el seu desenvolupament com vila (Guinot, 1991; Torró, 1996). Anys més tard, 1362, el rei Pere IV fa lliurament de la vila i el seu castell a Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure, primer senyor de Castalla, per a assegurar el seu defensa davant possibles atacs del Regne de Castella durant la guerra dels dos Peres (1356-1369). Aquest fet va provocar la transformació completa del castell, plasmada amb la construcció del Palau (làm. 7) i el Pati d’Armes (làm. 8) (Menéndez, 2010; Ortega i Esquembre, 2010). En aquesta mateixa centúria, i al llarg del segle XV, es produïx l’expansió i desenvolupament urbà de la població. En un primer moment, la vila emmurallada es trobava als peus del turó. L’Ermita de la Sang (làm. 9), en el seu moment església parroquial, la porta d’accés (làm. 10), els dos llenços de muralles (làm. 11), o les restes de l’aljub (làm. 12), són prova d’això. Quan aquest espai es va fer insuficient, es va iniciar l’ocupació progressiva cap a les terres del pla.

Làmina 5. Castell de Castalla.

Làmina 6. Jaciment arqueològic de la Torreta de Cabanyes.

Làmina 7. Palau del Castell de Castalla.

Làmina 8. Pati d’Armes del Castell de Castalla.

[vimeo http://vimeo.com/4744713]

Làmina 9. Ermita de la Sang.

Làmina 10. Portal de la vila.

Làmina 11. Muralla de la vila.

Làmina 12. Aljub de la vila.

La construcció de l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció i de la Torre Grossa del castell (segle XVI) (làms. 13 i 14), o l’edificació de l’Ajuntament (segle XVII) (làm. 15); són fites destacables en l’edat moderna (Jaén i Urban, 1999; Ortega i Esquembre, 2010). Sense oblidar el posicionament de Castalla, durant la guerra de successió espanyola (1701-1714), en suport de Felipe V, fet que li va valer el títol de Muy Noble, Fiel y Leal (1708); o la visita del botànic il·lustrat A.J. Cavanilles a la fi del segle XVIII (Lacarra et al., 1997). En aquesta mateixa centúria van sorgir de la localitat destacades personalitats, com Francisco Cerdá y Rico, Oficial de la Secretaría de Indias, il·lustrat i membre de la Real Academia de la Historia. També en el segle XVIII, després de llargs plets contra els seus senyors, Castalla va aconseguir tornar a les mans de la Corona (1730). No obstant això, el castell va quedar en mans del Marqués de Dos Aguas fins a l’any 1988.

Làmina 13. Portada de l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció.

Làmina 14. Torre Grossa del Castell de Castalla.

Làmina 15. Ajuntament de Castalla.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=wal1NmKH08A]

Els segles XIX-XX són moments d’accions bèl·liques, cas de la guerra de la independència (1808-1814), amb les seues dues batalles (1812 i 1813) (làm. 16), o la guerra civil espanyola (1936-1939); de canvis polítics, amb repúbliques i dictadures; i de transformacions econòmiques i socials, que van deixar la seua petjada en la localitat (Moreno, 1996). Però també signifiquen la concessió a Castalla del títol de ciutat en l’any 1890; i la seva transformació en un municipi modern, hospitalari i acollidor, del que han sortit destacades personalitats de la literatura valenciana, com la del gramàtic i novel·lista Enric Valor i Vives; que conserva les seues festes i tradicions, com els moros i cristians o les danses; i recupera béns patrimonials emblemàtics, com el Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla (1985-actualitat), o l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció (2005 i 2011).

Làmina 16. Mapa de la segona batalla de Castalla. Abril de 1813. Font: http://bvpb.mcu.es/cartografia/es/micrositios/inicio.cmd.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=u3jRO3-RjeA]

 [youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ftV3OVyBs-s]

Juan Antonio Mira Rico

Tècnic del Servei Municipal de

Patrimoni Cultural de Castalla

***

En unas tierras situadas en el llano, óptimas para el cultivo y los pastos y cercanas a recursos hidrológicos, arranca la historia de Castalla. Este hecho ocurrió durante el III milenio a.C., en el periodo conocido como el Calcolítico, y el Mas dels Alfasos fue el lugar escogido por nuestros antepasados agricultores y ganaderos para asentarse (lám. 1) (Esquembre 1997; Fairén y García, 2004). Un milenio después, durante la Edad del Bronce, el término municipal aparece jalonado por asentamientos, como l’Alt de Paella, el Cabeço dels Campellos, el Castell de Castalla y la Foia de la Perera, orientados al control y/o explotación del territorio (láms. 2 i 3) (Cerdà, 1994).

Lámina 1. Yacimiento arqueológico del Mas dels Alfasos.

Lámina 2. Yacimiento arqueológico del Alt de Paella.

Lámina 3. Diente de hoz (Castell de Castalla).

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=T3xqzwmdp-c]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=I2wygeEiyCQ]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=LXIQZEY2d-4&feature=relmfu]

Durante la Cultura Ibérica, milenios más tarde, la estratégica situación del cerro del Castell de Castalla no pasó desapercibida para los iberos contestanos. La documentación arqueológica indica la existencia de un asentamiento, entre los siglos II-I a.C., que controlaba el territorio circundante (Cerdà, 1983; Grau y Moratalla, 1999; Verdú, 2004, 2010). Su ocupación continuó, tras la llegada de los romanos, durante los siglos I a.C.-V d.C. (lám. 4. Su presencia también se documenta en otros lugares del término municipal, como Cabanyes (siglos I-II d.C.) (Cerdá, 1983).

Lámina 4. Anverso de un nummus de Constantino I (Castell de Castalla).

[vimeo http://vimeo.com/4743114]

[vimeo http://vimeo.com/4743236]

La Edad Media marca el inicio del que posiblemente sea el periodo histórico más destacado de la población. En el siglo XI los musulmanes levantaron la primera fortificación –ḥiṣn–, en el cerro del castillo, que se convirtió en la cabeza administrativa de la comarca, que a su vez dependía de la Taifa de Dénia (lám. 5) (Ortega y Esquembre, 2010). De ella dependían asentamientos menores, como las alquerías de Almarra, Casa de l’Escrivà, Onil, o la Torreta de Cabanyes (làm. 6). En 1244, Castalla se incorpora pacíficamente a la Corona de Aragón. Como parte del reino aragonés se encuentra en la frontera con el Reino de Castilla, establecida en la Línea Biar-Busot, tal y como estipulaba el Tratado de Almizra, firmado por ambos reinos el mismo año. Y, al igual que en la etapa andalusí, Castalla y su castillo serán el epicentro de la comarca. En 1287, al rey Alfons III otorga carta de poblamiento a Castalla, lo que supuso su desarrollo como villa (Guinot, 1991; Torró, 1996). Años más tarde, 1362, el rey Pere IV entrega la villa y su castillo a Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure, primer barón de Castalla, para asegurar su defensa ante posibles ataques del Reino de Castilla durante la Guerra de los dos Pedros (1356-1369). Este hecho provocó la transformación completa del castillo, plasmada con la construcción del Palau (lám. 7) y el Pati d’Armes (làm. 8) (Menéndez, 2010; Ortega y Esquembre, 2010). En esta misma centuria, y a lo largo del siglo XV, se produce la expansión y desarrollo urbano de la población. En un primer momento, la villa amurallada se encontraba a los pies del cerro. La Ermita de la Sang (lám. 9), en su momento iglesia parroquial, la puerta de acceso (lám. 10), los dos lienzos de muralles (lám. 11) o los restos del aljibe (lám. 12), son prueba de ello. Cuando este espacio se hizo insuficiente, se inició la ocupación progresiva hacia las tierras del llano.

Lámina 5. Castell de Castalla.

Lámina 6. Yacimento arqueológico de la Torreta de Cabanyes.

Lámina 7. Palau del Castell de Castalla.

Lámina 8. Pati d’Armes del Castell de Castalla.

[vimeo http://vimeo.com/4744713]

Lámina 9. Ermita de la Sang.

Lámina 10. Portal de la vila.

Lámina 11. Muralla de la vila.

Lámina 12. Aljub de la vila.

La construcción de la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción y de la Torre Grossa del castell (siglo XVI) (láms. 13 y 14), o la edificación del Ayuntamiento (siglo XVII) (lám. 15); son hitos destacables en la Edad Moderna (Jaén y Urban, 1999; Ortega y Esquembre, 2010). Sin olvidar el posicionamiento de Castalla, durante la Guerra de Sucesión Española (1701-1714), en apoyo de Felipe V, hecho que le valió el título de Muy Noble, Fiel y Leal (1708); o la visita del botánico ilustrado A.J. Cavanilles a finales del siglo XVIII (Lacarra et al., 1997). En esta misma centuria surgieron de la localidad destacadas personalidades, como Francisco Cerdá y Rico, Oficial de la Secretaría de Indias, ilustrado y miembro de la Real Academia de la Historia. También en el siglo XVIII, tras largos pleitos contra sus señores, Castalla consiguió volver a manos de la Corona (1730). No obstante, el castillo quedó en manos del Marqués de dos Aguas hasta el año 1988.

Lámina 13. Portada de la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción.

Lámina 14. Torre Grossa del Castell de Castalla.

Lámina 15. Ayuntamiento de Castalla.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=wal1NmKH08A]

Los siglos XIX-XX son momentos de acciones bélicas, caso de la Guerra de la Independencia (1808-1814), con sus dos batallas (1812 y 1813) (lám. 16), o la Guerra Civil Española (1936-1939); de cambios políticos, con repúblicas y dictaduras; y de transformaciones económicas y sociales, que dejaron su huella en la localidad (Moreno, 1996). Pero también significan la concesión a Castalla del título de ciudad en el año 1890; y su transformación en un municipio moderno, hospitalario y acogedor, del que han salido destacadas personalidades de la literatura valenciana, como la del gramático y novelista Enric Valor i Vives; que conserva sus fiestas y tradiciones, como los Moros y Cristianos o les Danses; y recupera bienes patrimoniales emblemáticos, como el Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla (1985-actualidad) o la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción (2005 y 2011).

Lámina 16. Mapa de la seunda batalla de Castalla. Abril de 1813. Fuente: http://bvpb.mcu.es/cartografia/es/micrositios/inicio.cmd.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=u3jRO3-RjeA]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=ftV3OVyBs-s]

Juan Antonio Mira Rico

Tècnic del Servei Municipal de

Patrimoni Cultural de Castalla

Bibliografía / Bibliografía

CERDÀ i BORDERA, F.J. (1983): “Contribución al estudio arqueológico de la Foia de Castalla (Alicante)”. Lucentum, II: 69-90. Alicante.

–          (1994): “El II mil·lenni a la Foia de Castalla (Alacant); excavacions arqueològiques a la Foia de la Perera (Castalla). Recerques del Museu d’Alcoi, 3: 95-110. Alcoi.

ESQUEMBRE BEBIA, M.A. (1997): “Aproximación al estudio del inicio del regadío. Iª Campaña de prospecciones del Alto Vinalopó y la Foia de Castalla. 1995 resultados preliminares”. Agua y Territorio. I Congreso de Estudios del Vinalopó, II: 51-65. Petrer-Villena.

FAIRÉN JIMÉNEZ, S; GARCÍA ATIÉNZAR, G. (2004): “Consideraciones sobre el poblamiento neolítico en la Foia de Castalla”, en HERNÁNDEZ, M.S. y MIRA, J.A. (Coords.). Home i Paisatge. Actes del I Congrés d’Estudis de la Foia de Castalla: 207-217. Castalla.

GRAU MIRA, I; MORATALLA JÁVEGA J. (1999): “Espacios de control y zonas de transición en el área central de la Contestania ibérica”. Recerques del Museu d’Alcoi, 8: 179-199. Alcoi.

GUINOT i RODRÍGUEZ, E. (1991): Les cartes de poblament medievals valencianes. València.

JAÉN i URBAN, G. (dir.) (1999): Guía de arquitectura de la provincia de Alicante. Alicante.

LACARRA, J; SÁNCHEZ, X; JARQUE, F. (1997): Las observaciones de Cavanilles. Dos-cents anys després, IV. València.

MENÉNDEZ FUEYO, J.L. (2010): “La Domus Maior del Castell de Castalla y los castillos de planta aragonesa en la provincia de Alicante”, en MENÉNDEZ FUEYO, J.L., BEVIÀ i GARCIA, M., MIRA RICO, J.A. y ORTEGA PÉREZ, J.R. (Eds.). El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera: 31-59. Alicante.

MORENO SÁEZ, F. (1996): Historia de l’Alcoià, el Comtat y la Foia de Castalla, II. Alicante.

ORTEGA PÉREZ, J.R., ESQUEMBRE BEBIA, M.A. (2010 a): Intervención arqueológica en el recinto fortificado del Castell de Castalla, en MENÉNDEZ FUEYO, J.L., BEVIÀ i GARCIA, M., MIRA RICO, J.A. y ORTEGA PÉREZ, J.R. (Eds.). El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera: 61-106. Alicante.

TORRÓ ABAD, J. (1996): “La conquista y la colonización cristianas II”, en MORENO SÁEZ, F. (Coord.). Historia de l’Alcoià, el Comtat y la Foia de Castalla, I: 205-216. Alicante.

VERDÚ PARRA, E. (2004): “Castalla ibèrica. L’ocupació del Castell de Castalla a l’època ibérica a partir de les restes materials”, en HERNÁNDEZ, M.S. y MIRA, J.A. (Coords.). Home i Paisatge. Actes del I Congrés d’Estudis de la Foia de Castalla: 261-278. Castalla.

–       (2010): “Iberos en el Castell de Castalla“, en MENÉNDEZ FUEYO, J.L., BEVIÀ i GARCIA, M., MIRA RICO, J.A. y ORTEGA PÉREZ, J.R. (Eds.). El Castell de Castalla. Arqueología, arquitectura e historia de una fortificación de frontera: 31-59. Alicante.