Segueix la recuperació de la Castalla medieval
Bon dia!
El nou any ve acompanyat d’una fantàstica notícia relacionada amb el Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Ja ha finalitzat la intervenció que va començar el passat 18 de novembre a la vila medieval. La mateixa, autoritzada per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana; ha sigut finançada per la Regidoria de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Castalla i ha contat amb la col·laboració de la Regidoria de Manteniment Urbà. La intervenció ha sigut dirigida per Juan Antonio Mira Rico, Màrius Bevià i Garcia i José Ramón Ortega Pérez –codirectors del Projecte de recuperació social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.
Com es va indicar en el post anterior, l’actuació planejada en la denominada zona aljub de la vila tenia un triple objectiu: acabar d’excavar les estructures annexes localitzades en 2013 junt al depòsit d’aigua –per a conèixer la seua funcionalitat, configuració interna i la seua relació amb la resta dels altres elements documentats de la vila–; consolidar-les per a evitar el seu deteriorament; i adequar-les per a que pogueren ser enteses pels visitants.
Després de l’excavació, encara que de manera preliminar, més que vàries construccions, el que ha aparegut és una gran estructura de planta rectangular; amb murs de terra, algeps i pedres de xicoteta grandària; la part posterior adossada a la roca; i la teulada corba inclinada cap a l’aljub. La construcció es troba perfectament delimitada en el seu costat sud, on s’aprecien les restes d’una porta –de la qual es desconeix on connectaria perquè ara sols es veu la roca natural– (fig. 1). Així com en el seu costat est, en el qual està en contacte amb l’antiga senda d’accés (fig. 2). A nivell intern, l’estructura es compartimenta en dos estances, amb 2 nivells, que permeten salvar la pendent del terreny.
Es tracta d’una construcció de tipus domèstic, tal volta una gran vivenda o gran magatzem, segons es desprèn de l’anàlisi de les ceràmiques per a preparar, presentar i emmagatzemar aliments, recuperades. Sobre la seua adscripció cronològica i cultural, el material ceràmic recuperat en 2013 les situa entre els segles XI-XV. Aquesta àmplia cronologia permet afermar que, l’estructura va ser construïda en època musulmana i reutilitzada després de l’arribada dels cristians a Castalla (1244), en els segles XIV i XV. A més, per a evitar el seu deteriorament i facilitar, als visitants, la seua identificació cronològica i cultural; s’ha consolidat amb morters protectors, i cobert amb geotèxtil i grava de color ocre, com la que hi ha a les estructures baix medievals del castell (figs. 3-7).
Una de les grans sorpreses ha sigut l’aparició d’un canal d’aigua excavat en la roca i cobert, parcialment, per l’estructura rectangular; que sembla que arreplegava l’aigua de la part alta del turó i la portava fins l’aljub (fig. 8). Aquesta infraestructura hidràulica sembla que és d’època musulmana i va ser inutilitzada pels cristians per a poder construir per damunt. En pròximes campanyes d’excavació es coneixeran millor les seues característiques que, sens dubte, són un testimoni clau de la importància de l’aigua en l’edat mitjana.
En quant al sondeig realitzat a l’interior de la xicoteta cova situada junt l’estructura rectangular i l’aljub, per a vore si contenia o no presència humana, els resultats han sigut negatius (fig. 9).
Per a acabar, al nord del depòsit s’ha condicionat un mirador amb bancs i papereres per a descansar, observar la vila medieval i el paisatge de la Foia de Castalla (fig. 10). A més, s’ha plantat vegetació autòctona del turó en determinats punts de la zona d’intervenció (figs. 11 i 12).
Una vegada acabada la memòria de l’actuació, es realitzaran una xarrada i una jornada de portes obertes per a donar a conèixer els treballs realitzats.
Esteu atents!